MÉS ENLLÀ DEL GPS: ELS PÚLSARS, FARS DE L'UNIVERS
Si quelcom he volgut
transmetre en aquests darrers capítols dedicats a la longitud ha estat la
importància de tenir molta cura de la precisió. I com deia en el capítol
anterior, aquesta es va assolir tot just fa 50 anys…. Però podem anar a
sistemes encara més precisos o diferents?
Doncs si quelcom hem
aprés en aquests darrers anys és que algun dia els sistemes GPS deixaran de
ser-nos útils, ja que només els podem utilitzar quan ens trobem al nostre planeta.
No li demaneu a les sondes marcianes o a la “New Horizons” (que per cert,
l’any vinent arriba a Plutó) que utilitzin sistemes GPS... Les naus espacials,
per si no ho coneixíeu, us diré que envien ràdio senyals a la terra per a
situar-se, cosa que a l’alçada de Mart ho fa precís, però que ja dóna errors de
120 km
quan es troben, per exemple, a Neptú. Llavors sempre tenen la possibilitat
d’apuntar altres planetes o satèl·lits, que juntament amb la Terra permeten el joc
triangular. Però què succeeix quan la nau entra en l’espai
interestel·lar? Doncs allà li cal un nou sistema, ja que no hi ha
planetes coneguts on referenciar-se. És aquí a on entra la darrera i innovadora
possibilitat: orientar-se pels púlsars.
Els púlsars son cossos molt remots , a
la nostra galàxia o en d’altres, que emeten en rajos X. Son les restes del que
queda d’un estel que es col·lapsa sobre sí mateix quan es mor. Són en realitat
estels de neutrons que giren molt ràpidament i emeten fluxos de radiació molt
estables i sincrònics. També s’ha pogut estudiar molt bé el canvi d’estabilitat
de les senyals de manera que això pot ajudar a re-sincronitzar correctament el
temps de les seves emissions. Interessen els anomenats púlsars del mil·lisegon,
que ens donen aquesta precisió en la seva rotació. Només ens cal mesurar
l’arribada d’aquests senyals en diferents punts per saber on ens trobem. El
problema rau en que aquests púlsars requereixen antenes de recepció de rajos X
que són cares i complexes de fabricar. S’espera que amb aquest sistema s’arribi
aviat als centenars de metres d’error, que a la Terra encara no és
suficient, però al sistema solar és immillorable
I si em permeteu, jo no
em preocupo massa. Us imagineu en uns anys com s’abaratiran les antenes de
rajos X i com guanyaran en precisió? Passarà naturalment el mateix que a
l’època de Harrison, tots a córrer! La gran diferència és que amb el nou
sistema ja no dependrem dels cars satèl·lits, sinó de la Natura i d’unes antenes que
tindrem al terrat. Un nou pas per a democratitzar la geografia i també
l’univers.
I pensar que fa 400 anys
les cartes nàutiques eren secret militar? Per sort , com hem canviat!!
Albert Pla
Director
Immersive Adventure
