Em va interessar tocar aquest tema perquè veig la necessitat d’introduir tècniques de marketing des del mateix moment en què el departament d’activitats dissenya una determinada proposta per a un sector de visitants concret.
Generalment en un museu el coneixement dels públics s’ha associat als departaments de comunicació... Però, evidentment, tots els departaments d’un museu que programen activitats han de tenir la màxima informació sobre el públic al qual la dirigim. No podem programar allò que ens ve de gust a esquenes d’aquell grup social a qui ens volem dirigir...
He de dir que estic satisfeta amb les Jornades perquè, a parer meu, tots els ponents han tingut un alt nivell... cosa que mai no està assegurada quan fas les invitacions. I això que aquest any el programa ha estat accidentat, perquè a deu dies de celebrar-se les Jornades varem tenir no una, sinó dues baixes de conferenciants –una cosa que en tots aquests anys que portem organitzant les jornades encara no ens havia passat-.
Les Jornades les obria Pepe Zapata, un comunicador nat, capaç de crear una expectació fora mida. La seva presentació “Com conèixer els nostres públics per millorar la seva experiència com a usuaris” va ser espectacular. Tant que, com va dir un dels assistents, quan va acabar es va crear el mateix silenci que es fa quan finalitza un gran concert.
Zapata, Soci i consultor de Teknecultura, una consultoria centrada en la gestió de màrqueting de projectes cuturals, va fer una ponència marc sobre públics. des la captació a la fidelització: estratègia, valors, segmentació, creació d’espectatives, empoderament, participació... i creació de coneixement dels públics a través de les dades que tenim.
Mª Jesús Cabrera, del Museo del Romanticismo, que venia a substituir Conxa Rodà, del MNAC, va ser la següent conferenciant amb la ponència “Post y tuits con el alma escritos: el Museo del Romanticismo en redes Sociales”. La tasca en qüestió de xarxes socials que desenvolupa aquest petit museu de Madrid està tenint molt ressò i en els darrers congressos professionals als que he anat, en sentia parlar, durant els cafès, amb admiració. M'agrada molt quan una institució petita es posiciona per davant de les grans amb un projecte generalment dotat de pocs recursos i que tot i així es converteix en un referent. La M. Jesús, una noia expressiva que fa anar les mans a gran velocitat, va parlar de la política de xarxes socials que, d’una manera autodidacta, està portant a terme des del departament de difusió, que engloba educació i comunicació. Els 25.000 seguidors de twitter són un bon exemple de la gran tasca que estan portant a terme.
La tercera ponència del primer dia va anar a càrrec de la Maria Ribas, cap de la Unitat de Públics del CCCB. Quan plantejava les jornades vaig pensar de seguida en convidar-la, no només per la seva llarga trajectòria en temes de comunicació, sinó perquè el CCCB és un dels pocs centres culturals que disposen d’un departament de desenvolupament de públics i, abans o després, els museus hauran de plantejar-se seguir aquest exemple.
La seva conferència porta per títol: La Unitat de públics del CCCB, un cas diferent i va fer una reflexió sobre qui programa en una institució, com ho fa, què fa que els públics consumeixin aquestes activitats... i va exemplificar-ho amb alguns programes desenvolupats al seu centre.
El segon dia va obrir-se amb Bruno Fernández Blanco. Quan treballo en unes noves jornades, una de les primeres coses que faig és buscar per internet informació sobre el tema sobre escollit, per veure possibles enfocaments, punts de vista i persones que treballen sobre el tema. Així vaig anar a parar a la pàgina web de la consultoria Asimètrica: Màrqueting cultural, un dels col·laboradors de la qual és en Bruno. I dins de Asimètrica hi ha penjat un e-book seu que porta per títol 50 experiencias Prácticas para la gestión y fidelización del público en museos, que em va semblar que anava com anell al dit a les Jornades.
A diferència dels altres ponents, disposava d’una hora i mitja per fer la seva intervenció, que va dividir en dues parts: una primera destinada a explicar conceptes bàsics sobre la fidelització de públics i quines són les bases per tirar endavant un esquema de lleialtat en una institució cultural i, la segona, centrada a donar a conèixer un seguit de bones pràctiques i referències destacades.
Amb la seva conferència “Buenas prácticas para la fidelización de público en museos” Bruno Fernández va donar una classe magistral sobre el tema, que penso que va ser de gran utilitat, per la claredat expositiva, per a tothom.
Joan Morros em va ser recomanat molt especialment per l’Assumpció Malagarriga, cap del Departament d’educació de l’Auditori, en comentar-li que buscava algú perquè parlés de com programar per a públic jove, un dels més esquius dels museus. Sense cap altra eina que el micro a la mà, va explicar, d’una manera passional i amb molt sentit de l’humor, com l’associació cultural “El galliner” que fa la programació del Kursal de Manresa, es relaciona amb aquest públic i demana la seva participació quan elabora la programació Platea Jove, per difondre-la i, fins i tot, en la venda d’entrades. Cal implicar la societat per a la qual es programa, preguntar i escoltar les seves propostes... i El galliner ha sabut fer-ho molt bé.
L’última ponent va ser la Gemma Canadell, cap de màrqueting i comunicació de L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona, que substituïa Margarida Loran, l’altre baixa del programa. Havia tingut l’ocasió de sentir-la el mes de gener en el marc de les jornades Com gestionar un projecte educatiu d’una institució cultural, que l’Associació de professionals de la gestió cultural de Catalunya havia organitzat, conjuntament amb l’MMB, en el nostre Museu. De la Gemma em va agradar molt, a més de la seva capacitat de comunicació, el doble perfil professional que té, en educació i en màrketing, fet que li permet pensar en com comunicarà una activitat des del mateix moment en que comença a dissenyar-la. En la seva conferència "La comunicació i la relació amb els públics en els projectes educatius", va posar diversos exemples de com trena la programació i la venda d’un concert per aconseguir que sigui exitós.
En resum, sis ponències que exemplificaven la necessitat de vincular la programació d’activitats amb el coneixement dels públics, i la seva implicació a través de la participació. 100 participants, procedents tant de grans com de petits museus, així com de tota mena d’empreses i d’institucions culturals atents, en tot moment, al que passava a la sala. Twitts sobre el tema per donar i per vendre. I bona harmonia...
Storify de twiits
