6 de maig 2014


Article escrit per Anne-Marie Stott relatant la seva experiència a l'Àrea d'Educació i Activitats de l'MMB. Article redactat originalment en anglès. Trobareu la traducció al català just a sota de l'original. Anne-Marie és assesora en comunicacions i estratègies en pràctiques a l'MMB.

The first school project I ever got really excited about was boats.  At the age of eleven, in our last year of primary school, we were supposed to write and draw what we could about the history of boats over the holiday, and I came back to school with a hundred pages, a hundred drawings, a passion for journeys on seas that has never left me.

 I grew up in Brighton, south of London, by the sea.  There had been sailors in my family, and my father claimed that we were from Viking lands, and that context must have had its role to play.  But my new-found passion – conducted daily in my room, poring over the few books at my disposal, alone - didn’t have so much to with all of that.  It was about something much deeper, common to all of us, archetypal and eternal.  Whether it was tracing the hull of Egyptian vessels, colouring in Mesopotamian figureheads, exploring the sails of eighteenth century flagships or the rigs of a Chinese junk, by dedicating myself to these historical solutions of how to cross the waters it felt as if I was dedicating myself to research on how to navigate the life ahead of me.

God knows I´ve had many passions since.  But none of them have surpassed that first passion, tracing boats that have so much to tell us about science, art, spirituality and survival.  The best of course is for passions to meet.  When for example after years of living in Rome and chasing after Italian frescoes I happened to come across a simple moored boat in the most masterly hues, tucked away in a corner of a hall in Siena, that appeared as if a soul itself was mooring in that quiet bay.  Or when after clambering down into the Valley of the Kings I realised that the Egyptians had encapsulated it all, with centuries of writing and painting mapping our afterlife in the passage of a boat through the night and towards the rising sun.

I can’t tell you so much about nights in Barcelona, even if I hear them from time to time.  But I can tell you about the morning sun that I face every morning, walking along the avenida de Colón on my way to work here at the Museo Marítimo de Barcelona.  And I can tell you about my joy discovering the work that this small but dynamic team in the Education Department is up to.  
They have a box, out of which they pull all the boats they’ve been helping children to make for over eight years now, setting a model for other Mediterranean Museums.  The treasures in their box range from rafts to pirate ships, from flag ships to drakkars, from submarines to schooners.  I marvelled at these hidden contents, and my mind started to wander to scenarios inaugurating them in the pond here in the museum, or exhibiting them in a permanent education workshop, or creating a board game with seas for them to sail on.  Nor could my mind help returning to the child I once was, and how much better it would have been to have come to that passion for boats at an earlier age, as Barcelona children do here, with teachers showing you how to make your own! 

But it doesn’t stop there.  That same week I was taken to see an immense storeroom piled to the ceiling with suitcases.  The Department of Education opened up the contents of no less than a dozen different types of educational toolkits, taking me through dream themes for schools:  navigation and traders, religions, cross of civilizations, no less, as well as music, cuisine, environment, port, pirates, boats, fishing, discoverers, you name it.  These toolkits are rich, inventive ways of bringing the theme of boats and the sea into the schoolrooms, encouraging children to welcome history from the perspective of boats, and the standpoint of sailors.  They contain dressing up gear, specially published books, myriad props and specially devised games.  All at no cost at all for schools here in Catalunya, who learn to see their coastline differently.  Yet not only the Catalan coastline, but the Mediterranean
coastline and indeed any coastline.  They are model for European museums and schools and ought to be translated into Spanish, French, Italian, Arabic and English as a crucial development in the role that Mediterranean museums can play in education.  If this had been an English museum, they would have flashed these treasures all over their website, and probably charged for the lending of their contents.  It’s great that their services are for free, but  a shame not more museums are making use of this.  Especially when all this good work dates back as far as 1998.

As it stands, you can access these treasures, by visiting: http://www.pinterest.com/mireiamayolas/museu-maritim-de-barcelona/
http://www.mmbcaixes.blogspot.com.es/.  In my few months here as an intern for a Master in International Cultural Strategy at the University of Toulouse in France I’ve been working on centralising those blogs into a portal, and have had great fun devising a Viking Inspiration blog – in English, Spanish, French, Catalan - to complement the MMB “Beyond the Legend” Exhibition, and the flash fiction contest with a Viking theme that you can access here:

But these are secondary, tertiary links, and so much more needs to be done to lend visibility to the work that this pioneering education department is up to.  I’d like to access Education on the museum website, and enter a space with floating boats that you click on to find instructions on how to make them, or when the next workshops are or could be; I’d welcome a community space of workshops with testimonials and feedback (a bit like the Espacio Comunidad in the Museo Thyssen Bornemisza) and discussions on the difficult and fascinating themes that were addressed here in the MMB Jornadas de Museos y Educación (http://es.linkedin.com/in/museumaritimdebarcelona); I’d appreciate less formality, and more insight into the ongoing challenges of the education team, their ongoing projects and the projects they could be testing out on their public, and I’d love to see more links with Education Departments from Museums around the Mediterranean, more exporting of the marvellous tools that the MMB has been devising all this time. 

As a foreigner who is still reeling from the charm of the Catalan and Spanish tradition of gigantes, I’d also like to see workshops making figureheads based on those of the permanent collection, and a professional figurehead of Blanca Aurora (Photo:  http://sortidesambgracia.com/2014/01/28/el-museu-del-mar-de-lloret/) representing the museum in the many processions of gigantes that pace the year here.  And as a former journalist I’d also appreciate more coverage on contemporary maritime issues, on what’s happening in the Mediterranean with tragic immigration stories in Lampedusa or Ceuta, or with Syrian refugees along the Greek coast.  As a writer, I’d welcome theatre nights, and actors animating these boats either with those same issues (as Le Théâtre de Soleil does so eminently) or by adapting classics such as Moby Dick or contemporary works such as La Carta Esférica (nautical history, after all) or The Life of Pi.  And as a music lover I’d relish a night of sailors’ songs and tales, sung or delivered from the boats, with a dose of rum to enter into the spirit of things! 

 As it stands, though a large part of the permanent exhibition is stored away from the public, there are a great many boats and models of boats we can still enjoy.  And for all the creating of virtual spaces in my time here, and the dreaming of how things could be, the high points have of course been the real visits, with children.  The boundaries are not the same as with adults, as the fictional is so much more real, and I loved moments crossing over, as when a volunteer crew leapt to my side to charge the cannon, or gazed into the skies over the schooner Santa Eulalia to see sails rising from the ropes they were pulling, as we drifted into the open sea.

Those crossover moments taught me that we’re not the only ones teaching on those guided visits.  But this business of us learning from our own students came home to me most on a guided visit for those with impaired sight.  These partially or completely blind children were discovering the Maritime Museum for the first time, but they were also our guides, teaching us how to reach out for what we might be able to share with them, how we might discover and perceive a boat through touch, the different types of wood, the textures of sails and what those features might have meant to them.  I couldn’t have known that, at the untried age of eleven, drawing and colouring the boats that allowed me to go on so many imaginative journeys.  But the touch of a child’s trusting hand, from mine to the rudder, up and down its carving and back to my hand again, was an odyssey of its own. 

Anne-Marie Stott
Communication and Strategical Advisor


El primer projecte escolar que realment em va omplir fou un sobre vaixells. Tenia onze anys, era l’últim curs de primària, i ens van demanar que escrivíssim i dibuixéssim el que ens vingués de gust sobre la història dels vaixells durant les vacances. Vaig tornar a l’escola amb cent pàgines, cent dibuixos i una passió pels viatges per mar que no m’ha abandonat mai més des de llavors.

Vaig créixer a Brighton, al sud de Londres, al costat del mar. Alguns dels meus avantpassats havien estat mariners,  el meu pare assegurava que la família provenia de terres víkings, i aquest rerefons hauria de jugar un paper important tard o d’hora. Però la meva passió tot just descoberta, i que desenvolupava a diari a la meva habitació, sola, llegint amb fruïció els pocs llibres que tenia al meu abast, en el fons no tenia molt a veure amb el meu passat. Era quelcom molt més profund, comú a tots nosaltres, arquetípic i etern. Tant si es tractava de dibuixar el contorn del casc dels velers egipcis, com d’acolorir mascarons mesopotàmics o descobrir les veles dels vaixells insígnia del segle XVIII o els aparells d’un jonc xinès, quan em capbussava en totes aquestes solucions històriques per navegar mars i rius sentia com si realment m’estigués dedicant a investigar com navegar la vida que tenia per davant.

Des de llavors he tingut moltes altres passions. Però cap ha aconseguit superar la primera de totes, la de dibuixar aquests vaixells que tenen tant a explicar-nos sobre ciència, art, espiritualitat i supervivència. Evidentment, no hi ha res millor que combinar diverses passions. Com em va passar, per exemple, quan vivia a Roma i, buscant frescos italians, vaig topar amb un senzill vaixell amarrat pintat amb un domini dels colors magistral, mig amagat en un racó d’un saló de Siena; semblava com si la seva ànima també estigués amarrada en aquella badia silenciosa. O quan, després d’un accidentat descens a la Vall dels Reis, descobrí que els egipcis ho havien sintetitzat tot, segles d’escriptura i pintura per explicar el més enllà encabits en el fragment d’un vaixell travessant la nit directament cap el sol naixent.

No puc explicar gaire cosa de la vida nocturna a Barcelona, tot i que de tant en tant l’escolto. Però sí puc parlar del sol matinal que em banya cada matí quan vaig passejant per l’avinguda Colom de camí cap a la feina al Museu Marítim de Barcelona. I també puc descriure l’entusiasme en descobrir la feina que fa el petit però dinàmic equip del seu Departament d’Educació. Tenen una maleta d’on pots extreure tots els vaixells que, des de fa més de vuit anys, ajuden a construir als infants, establint així un model a seguir per altres museus de la Mediterrània. 
Els tresors que amaguen la maleta van des de balses fins a vaixells pirates, passant per vaixells insígnia, drakkars, submarins i pailebots. Vaig quedar bocabadada amb aquests continguts amagats, i la meva imaginació va començar a volar de immediat: veia aquests vaixells batejats a l’estany que tenen al jardí del propi museu, o exposats en un taller educatiu permanent; els imaginava adaptats a un joc de taula, amb mars per on podien navegar lliurement.
 No vaig poder evitar fer una regressió cap a aquella nena de la meva infantesa, ni pensar que hagués estat molt millor si la meva passió pels vaixells s’hagués despertat molt abans, com passa aquí a Barcelona, on hi ha educadors que ensenyen els nens a fabricar els seus propis models!

Però la cosa no acaba aquí. Aquella mateixa setmana em portaren a veure un enorme magatzem on s’amuntegaven maletes fins el sostre. El Departament d’Educació em presentà els continguts de, com a mínim, dotze tipus diferents de caixes amb recursos educatius que tocaven temàtiques fantàstiques per a les escoles: navegants i comerciants, religions, cruïlla de civilitzacions, música, cuina, medi ambient, el port, pirates, vaixells, pesca, descobridors... Unes eines de gran riquesa i inventiva per traslladar el món dels vaixells i el mar a les aules, i animar d’aquesta manera els infants a descobrir la història des de la perspectiva dels vaixells i el punt de vista dels navegants. Dintre trobem elements de vestuari, dossiers específics, infinitat de materials i jocs de disseny adaptat a les temàtiques. Tot a cost zero per a les escoles catalanes, que tenen la possibilitat d’apropar-se al seu mar des d’un punt de vista diferent. Però no només a la costa catalana; també a la mediterrània i, de fet, a qualsevol costa. Són un model a seguir pel museus i les escoles de tot Europa, i s’haurien de traduir a l’espanyol, el francès, l’italià, l’àrab i l’anglès com a desenvolupament crucial dins del paper que els museus de la Mediterrània poden jugar en l’entorn educatiu. Si aquest museu fos anglès, ja hauria plasmat aquests tresors per tota la seva plana web, i el més probable és que cobrés pel préstec d’aquests continguts. Em sembla fantàstic que aquests serveis siguin gratuïts, però és una pena que altres museus no en puguin treure profit. Sobretot si tenim en compte que els orígens d’aquest excel·lent treball es remunten a 1998.

Ara per ara, pots accedir a aquests tresors passant per http://www.pinterest.com/mireiamayolas/museu-maritim-de-barcelona/
http://www.mmbcaixes.blogspot.com.es/. En els pocs mesos que porto al museu com a estudiant en pràctiques del Màster en Estratègia Cultural Internacional de la Universitat de Toulouse, a França, he treballat en la centralització de tots els blogs del departament a partir d’un portal, però també he gaudit moltísim amb la creació d’un blog d’inspiració víking que serveix de complement a l’exposició “Víkings: més enllà de la llegenda” de l’MMB i al concurs de microrelats víkings que pots visitar aquí http://mmbvikingsin.blogspot.com.es/

Tot i això, es tracta d’enllaços secundaris o terciaris; encara s’ha de fer molta feina per donar visibilitat al treball que duu a terme aquest departament d’educació pioner. Personalment, m’agradaria accedir a l’entorn educatiu des de la web del museu, per endinsar-me en un espai amb vaixells que naveguen per la pantalla i sobre els que puguis clicar per accedir a les instruccions que et permeten fabricar-los, o bé a les dates que indiquen quan es faran els tallers al museu. Seria fantàstic trobar un espai comunitari de tallers, amb testimonis i comentaris (alguna cosa semblant al Espacio Comunidad del Thyssen), o bé un fòrum de discussió sobre els fascinants temes que es van tractar a les Jornades d’Educació que organitza l’MMB (http://es.linkedin.com/in/museumaritimdebarcelona). Seria ideal topar amb menys formalitat i més profunditat amb els desafiaments que l’equip educatiu afronta actualment, els projectes que està duent a terme i els projectes que podrien posar a prova amb els seus públics; i, evidentment, m’encantaria descobrir més enllaços cap als departaments d’educació dels museus de la Mediterrània, més explotació dels meravellosos recursos que l’MMB porta ideant des de fa temps.

Com a estrangera encara fascinada per l’encant de la tradició catalana i espanyola dels gegants, també m’agradaria veure tallers de creació de mascarons de proa inspirats en els de la col·lecció permanent del museu, així com un mascaró de proa de factura professional de la Blanca Aurora (imatge:  http://sortidesambgracia.com/2014/01/28/el-museu-del-mar-de-lloret/que representi al museu en les moltes desfilades de gegants que es fan durant l’any. I com a experiodista desitjaria que es donés major cobertura a les qüestions marítimes contemporànies: què està passant al Mediterrani amb les tràgiques històries sobre emigrants a Lampedusa o Ceuta, o sobre el refugiats sirians a les costes gregues. Com a escriptora, seria fantàstic poder gaudir de nits de teatre, amb actors que facin animacions sobre els vaixells, ja sigui tractant aquests problemes (com fa de forma magistral Le Théâtre de Soleil) o bé adaptant clàssics com Moby Dick o obres més contemporànies com La Carta Esfèrica (una història marítima, al cap i a la fi), o La Vida de Pi. Per últim, com a amant de la música, seria un plaer gaudir d’una nit de cançons i històries marineres, cantades o explicades des dels vaixells, amb un glop de rom per aprofundir encara més en l’espiritualitat d’aquest món!

A dia d’avui, tot i que bona part de l’exposició permanent no es troba exposada per al gran públic, encara s’hi mostren un bon grapat de vaixells i models de vaixells per poder-ne gaudir. I tot i que he dedicat la major part del temps a la creació d’espais virtuals, i a somiar amb com podrien ser les coses, no hi ha dubte que el punt àlgid de la meva estància l’he viscut amb les visites reals, amb infants. Els límits no són el mateixos que en el cas dels adults, ja que la part fictícia és molt més real; em va encantar quan ficció i realitat es trobaren, per exemple, quan un voluntari de la tripulació se m’acostà amb un salt per carregar el canó, o quan fità cap al cel per sobre el pailebot Santa Eulàlia per veure les veles que es desplegaven des dels caps que estiraven, a mida que ens endinsàvem en mar obert.

Aquests moments de transició entre realitat i ficció m’ensenyaren que no som els únics que eduquem durant les visites guiades. No obstant això, aquesta sensació d’estar aprenent dels estudiants m’envaí sobretot durant una visita guiada amb un grup amb discapacitat visual. Aquests joves amb ceguera parcial o total descobrien el Museu Marítim per primer cop, però també es van erigir en els nostres guies, ja que ens van ensenyar com fer accessible tot el que podíem compartir amb ells, com podíem descobrir i percebre un vaixell mitjançant el tacte, els diferents tipus de fusta, les textures de les veles, i quin significat tenien per a ells totes aquests característiques. Mai no podria haver sabut tot això quan només tenia onze anys i dibuixava i acoloria els vaixells que em servien per embarcar-me cap a tants i tant imaginatius viatges. El confiat tacte de la mà d’un jove que va passar de la meva pròpia mà cap al timó, amunt i avall per la seva talla i de tornada de nou cap a la meva mà, resultà en una autèntica odissea per mèrits propis. 

Anne-Marie Stott
Assessora en Comunicacions i Estratègies