Article escrit per Anne-Marie Stott relatant la seva experiència a l'Àrea d'Educació i Activitats de l'MMB. Article redactat originalment en anglès. Trobareu la traducció al català just a sota de l'original. Anne-Marie és assesora en comunicacions i estratègies en pràctiques a l'MMB.
The first school project I ever got really excited about was boats. At the age of eleven, in our last year of primary school, we were supposed to write and draw what we could about the history of boats over the holiday, and I came back to school with a hundred pages, a hundred drawings, a passion for journeys on seas that has never left me.
The first school project I ever got really excited about was boats. At the age of eleven, in our last year of primary school, we were supposed to write and draw what we could about the history of boats over the holiday, and I came back to school with a hundred pages, a hundred drawings, a passion for journeys on seas that has never left me.
God knows I´ve had many
passions since. But none of them have
surpassed that first passion, tracing boats that have so much to tell us about
science, art, spirituality and survival.
The best of course is for passions to meet. When for example after years of living in
Rome and chasing after Italian frescoes I happened to come across a simple
moored boat in the most masterly hues, tucked away in a corner of a hall in Siena,
that appeared as if a soul itself was mooring in that quiet bay. Or when after clambering down into the Valley
of the Kings I realised that the Egyptians had encapsulated it all, with
centuries of writing and painting mapping our afterlife in the passage of a
boat through the night and towards the rising sun.
I can’t tell you so much about nights in Barcelona,
even if I hear them from time to time.
But I can tell you about the morning sun that I face every morning,
walking along the avenida de Colón on
my way to work here at the Museo Marítimo
de Barcelona. And I can tell you
about my joy discovering the work that this small but dynamic team in the
Education Department is up to.
They have
a box, out of which they pull all the boats they’ve been helping children to
make for over eight years now, setting a model for other Mediterranean Museums. The treasures in their box range from rafts
to pirate ships, from flag ships to drakkars, from submarines to
schooners. I marvelled at these hidden
contents, and my mind started to wander to scenarios inaugurating them in the
pond here in the museum, or exhibiting them in a permanent education workshop, or
creating a board game with seas for them to sail on. Nor could my mind help returning to the child
I once was, and how much better it would have been to have come to that passion
for boats at an earlier age, as Barcelona children do here, with teachers
showing you how to make your own!
But it doesn’t stop there. That same week I was taken to see an immense
storeroom piled to the ceiling with suitcases.
The Department of Education opened up the contents of no less than a
dozen different types of educational toolkits, taking me through dream themes
for schools: navigation and traders,
religions, cross of civilizations, no less, as well as music, cuisine,
environment, port, pirates, boats, fishing, discoverers, you name it. These toolkits are rich, inventive ways of
bringing the theme of boats and the sea into the schoolrooms, encouraging
children to welcome history from the perspective of boats, and the standpoint
of sailors. They contain dressing up
gear, specially published books, myriad props and specially devised games. All at no cost at all for schools here in
Catalunya, who learn to see their coastline differently. Yet not only the Catalan coastline, but the
Mediterranean
As it stands, you can access
these treasures, by visiting: http://www.pinterest.com/mireiamayolas/museu-maritim-de-barcelona/
http://www.mmbcaixes.blogspot.com.es/. In my few months here as an intern for a
Master in International Cultural Strategy at the University of Toulouse in
France I’ve been working on centralising those blogs into a portal, and have
had great fun devising a Viking Inspiration blog – in English, Spanish, French,
Catalan - to complement the MMB “Beyond the Legend” Exhibition, and the flash
fiction contest with a Viking theme that you can access here:
But these are secondary,
tertiary links, and so much more needs to be done to lend visibility to the
work that this pioneering education department is up to. I’d like to access Education on the museum
website, and enter a space with floating boats that you click on to find
instructions on how to make them, or when the next workshops are or could be; I’d
welcome a community space of workshops with testimonials and feedback (a bit
like the Espacio Comunidad in the
Museo Thyssen Bornemisza) and discussions on the difficult and fascinating themes
that were addressed here in the MMB Jornadas de Museos y Educación (http://es.linkedin.com/in/museumaritimdebarcelona);
I’d appreciate less formality, and more insight into the ongoing challenges of
the education team, their ongoing projects and the projects they could be
testing out on their public, and I’d love to see more links with Education
Departments from Museums around the Mediterranean, more exporting of the
marvellous tools that the MMB has been devising all this time.
As a foreigner who is still reeling from the charm of
the Catalan and Spanish tradition of gigantes,
I’d also like to see workshops making figureheads based on those of the
permanent collection, and a professional figurehead of Blanca Aurora (Photo: http://sortidesambgracia.com/2014/01/28/el-museu-del-mar-de-lloret/) representing the museum in the many processions of gigantes that pace the year here. And as a former journalist I’d also
appreciate more coverage on contemporary maritime issues, on what’s happening
in the Mediterranean with tragic immigration stories in Lampedusa or Ceuta, or
with Syrian refugees along the Greek coast.
As a writer, I’d welcome theatre nights, and actors animating these boats
either with those same issues (as Le
Théâtre de Soleil does so eminently) or by adapting classics such as Moby Dick or contemporary works such as La Carta Esférica
Those crossover moments
taught me that we’re not the only ones teaching on those guided visits. But this business of us learning from our own
students came home to me most on a guided visit for those with impaired
sight. These partially or completely
blind children were discovering the Maritime Museum for the first time, but
they were also our guides, teaching us how to reach out for what we might be
able to share with them, how we might discover and perceive a boat through
touch, the different types of wood, the textures of sails and what those
features might have meant to them. I
couldn’t have known that, at the untried age of eleven, drawing and colouring
the boats that allowed me to go on so many imaginative journeys. But the touch of a child’s trusting hand,
from mine to the rudder, up and down its carving and back to my hand again, was
an odyssey of its own. Anne-Marie Stott
Communication and Strategical Advisor
----------------------------------------------------------------
El primer projecte escolar
que realment em va omplir fou un sobre vaixells. Tenia onze anys, era l’últim
curs de primària, i ens van demanar que escrivíssim i dibuixéssim el que ens
vingués de gust sobre la història dels vaixells durant les vacances. Vaig tornar
a l’escola amb cent pàgines, cent dibuixos i una passió pels viatges per mar
que no m’ha abandonat mai més des de llavors.
Vaig créixer a Brighton, al
sud de Londres, al costat del mar. Alguns dels meus avantpassats havien estat
mariners, el meu pare assegurava que la
família provenia de terres víkings, i aquest rerefons hauria de jugar un paper
important tard o d’hora. Però la meva passió tot just descoberta, i que
desenvolupava a diari a la meva habitació, sola, llegint amb fruïció els pocs
llibres que tenia al meu abast, en el fons no tenia molt a veure amb el meu
passat. Era quelcom molt més profund, comú a tots nosaltres, arquetípic i
etern. Tant si es tractava de dibuixar el contorn del casc dels velers egipcis,
com d’acolorir mascarons mesopotàmics o descobrir les veles dels vaixells
insígnia del segle XVIII o els aparells d’un jonc xinès, quan em capbussava en
totes aquestes solucions històriques per navegar mars i rius sentia com si
realment m’estigués dedicant a investigar com navegar la vida que tenia per
davant.
Des de llavors he tingut
moltes altres passions. Però cap ha aconseguit superar la primera de totes, la
de dibuixar aquests vaixells que tenen tant a explicar-nos sobre ciència, art,
espiritualitat i supervivència. Evidentment, no hi ha res millor que combinar
diverses passions. Com em va passar, per exemple, quan vivia a Roma i, buscant
frescos italians, vaig topar amb un senzill vaixell amarrat pintat amb un
domini dels colors magistral, mig amagat en un racó d’un saló de Siena;
semblava com si la seva ànima també estigués amarrada en aquella badia
silenciosa. O quan, després d’un accidentat descens a la Vall dels Reis, descobrí que
els egipcis ho havien sintetitzat tot, segles d’escriptura i pintura per
explicar el més enllà encabits en el fragment d’un vaixell travessant la nit
directament cap el sol naixent.
No puc explicar gaire cosa de
la vida nocturna a Barcelona, tot i que de tant en tant l’escolto. Però sí puc
parlar del sol matinal que em banya cada matí quan vaig passejant per
l’avinguda Colom de camí cap a la feina al Museu Marítim de Barcelona. I també
puc descriure l’entusiasme en descobrir la feina que fa el petit però dinàmic
equip del seu Departament d’Educació. Tenen una maleta d’on pots extreure tots
els vaixells que, des de fa més de vuit anys, ajuden a construir als infants,
establint així un model a seguir per altres museus de No vaig
poder evitar fer una regressió cap a aquella nena de la meva infantesa, ni
pensar que hagués estat molt millor si la meva passió pels vaixells s’hagués
despertat molt abans, com passa aquí a Barcelona, on hi ha educadors que
ensenyen els nens a fabricar els seus propis models!Però la cosa no acaba aquí. Aquella
mateixa setmana em portaren a veure un enorme magatzem on s’amuntegaven maletes
fins el sostre. El Departament d’Educació em presentà els continguts de, com a
mínim, dotze tipus diferents de caixes amb recursos educatius que tocaven
temàtiques fantàstiques per a les escoles: navegants i comerciants, religions,
cruïlla de civilitzacions, música, cuina, medi ambient, el port, pirates,
vaixells, pesca, descobridors... Unes eines de gran riquesa i inventiva per
traslladar el món dels vaixells i el mar a les aules, i animar d’aquesta manera
els infants a descobrir la història des de la perspectiva dels vaixells i el punt
de vista dels navegants. Dintre trobem elements de vestuari, dossiers
específics, infinitat de materials i jocs de disseny adaptat a les temàtiques.
Tot a cost zero per a les escoles catalanes, que tenen la possibilitat
d’apropar-se al seu mar des d’un punt de vista diferent. Però no només a la
costa catalana; també a la mediterrània i, de fet, a qualsevol costa. Són un
model a seguir pel museus i les escoles de tot Europa, i s’haurien de traduir a
l’espanyol, el francès, l’italià, l’àrab i l’anglès com a desenvolupament
crucial dins del paper que els museus de
Ara per ara, pots accedir a
aquests tresors passant per http://www.pinterest.com/mireiamayolas/museu-maritim-de-barcelona/
http://www.mmbcaixes.blogspot.com.es/. En els pocs mesos que porto al museu com a estudiant en pràctiques del Màster en Estratègia Cultural Internacional dela
Universitat de Toulouse, a França, he treballat en la
centralització de tots els blogs del departament a partir d’un portal, però
també he gaudit moltísim amb la creació d’un blog d’inspiració víking que
serveix de complement a l’exposició “Víkings: més enllà de la llegenda” de
l’MMB i al concurs de microrelats víkings que pots visitar aquí http://mmbvikingsin.blogspot.com.es/
http://www.mmbcaixes.blogspot.com.es/. En els pocs mesos que porto al museu com a estudiant en pràctiques del Màster en Estratègia Cultural Internacional de
Tot i això, es tracta
d’enllaços secundaris o terciaris; encara s’ha de fer molta feina per donar
visibilitat al treball que duu a terme aquest departament d’educació pioner.
Personalment, m’agradaria accedir a l’entorn educatiu des de la web del museu,
per endinsar-me en un espai amb vaixells que naveguen per la pantalla i sobre
els que puguis clicar per accedir a les instruccions que et permeten
fabricar-los, o bé a les dates que indiquen quan es faran els tallers al museu.
Seria fantàstic trobar un espai comunitari de tallers, amb testimonis i comentaris
(alguna cosa semblant al Espacio
Comunidad del Thyssen), o bé un fòrum de discussió sobre els fascinants
temes que es van tractar a les Jornades d’Educació que organitza l’MMB (http://es.linkedin.com/in/museumaritimdebarcelona). Seria ideal topar amb
menys formalitat i més profunditat amb els desafiaments que l’equip educatiu
afronta actualment, els projectes que està duent a terme i els projectes que
podrien posar a prova amb els seus públics; i, evidentment, m’encantaria
descobrir més enllaços cap als departaments d’educació dels museus de la Mediterrània , més
explotació dels meravellosos recursos que l’MMB porta ideant des de fa temps.
Com a estrangera encara
fascinada per l’encant de la tradició catalana i espanyola dels gegants, també
m’agradaria veure tallers de creació de mascarons de proa inspirats en els de
la col·lecció permanent del museu, així com un mascaró de proa de factura professional
de
A dia d’avui, tot i que bona
part de l’exposició permanent no es troba exposada per al gran públic, encara
s’hi mostren un bon grapat de vaixells i models de vaixells per poder-ne
gaudir. I tot i que he dedicat la major part del temps a la creació d’espais
virtuals, i a somiar amb com podrien ser les coses, no hi ha dubte que el punt
àlgid de la meva estància l’he viscut amb les visites reals, amb infants. Els
límits no són el mateixos que en el cas dels adults, ja que la part fictícia és
molt més real; em va encantar quan ficció i realitat es trobaren, per exemple,
quan un voluntari de la tripulació se m’acostà amb un salt per carregar el canó,
o quan fità cap al cel per sobre el pailebot Santa Eulàlia per veure les veles
que es desplegaven des dels caps que estiraven, a mida que ens endinsàvem en
mar obert.
Aquests moments de transició
entre realitat i ficció m’ensenyaren que no som els únics que eduquem durant
les visites guiades. No obstant això, aquesta sensació d’estar aprenent dels
estudiants m’envaí sobretot durant una visita guiada amb un grup amb
discapacitat visual. Aquests joves amb ceguera parcial o total descobrien el
Museu Marítim per primer cop, però també es van erigir en els nostres guies, ja
que ens van ensenyar com fer accessible tot el que podíem compartir amb ells,
com podíem descobrir i percebre un vaixell mitjançant el tacte, els diferents
tipus de fusta, les textures de les veles, i quin significat tenien per a ells
totes aquests característiques. Mai no podria haver sabut tot això quan només
tenia onze anys i dibuixava i acoloria els vaixells que em servien per
embarcar-me cap a tants i tant imaginatius viatges. El confiat tacte de la mà
d’un jove que va passar de la meva pròpia mà cap al timó, amunt i avall per la
seva talla i de tornada de nou cap a la meva mà, resultà en una autèntica odissea per mèrits propis. Assessora en Comunicacions i Estratègies
