LA LONGITUD: LES PROPOSTES ALTERNATIVES I LA PRECISIÓ
La solució que ens va
portar Harrison fou mal vista pels astrònoms de l’època. Aquests naturalment
havien de trobar un sistema “astronòmic”, basat en relacionar angles i
posicions dels astres en el cel. Així va sorgir l’alternativa de les distàncies
lunars. Aquesta pretenia fer el mateix que Galileu amb els satèl·lits de
Júpiter: aprofitar el moviment de la lluna per la volta del cel i
calcular quan el nostre satèl·lit presenta una distància angular determinada a
unes estrelles escollides amb antelació. En realitat això era fer un
rellotge celeste, ja que s’havien calculat les hores en les que la lluna
passaria per aquells o aquells punts, però referits a un port de partida, que
lògicament era Greenwich. Per tant si l’observador enmig del mar era capaç de
calcular quan es produïen aquestes distàncies, en aquell moment ja tenia l’hora
del punt de partida. El sistema requeria el càlcul de l’hora local que era
també complicat i tot i que s’aconseguí una certa fiabilitat mai demostrà ser
superior al sistema proposat per Harrison.
 |
| John Harrison |
Ara bé…demostrava el
sistema del rellotge de Harrison la suficient precisió per navegar amb tota
tranquil·litat? De cap manera! Els rellotges podien deixar de
funcionar, endarrerir-se en viatges molt llargs, aturar-se o fer-se malbé. Un
exemple clar és que el Beagle, en el que Darwin va fer la volta al món, va
tenir lloc 100 anys després que Harrison fabriqués el H 1. Doncs bé, el
Beagle portava 24 rellotges a bord i en acabar el viatge només 4
funcionaven correctament. El control del temps mitjançant el cronòmetre
fou revolucionari, però mai fou infal·lible, ja que a més d'allò explicat
calia sempre estar-ne pendent (donar-li corda!)
No fou fins els anys 20
del segle passat que fou inventat el cronòmetre de quars i, més en concret, un portable i econòmic el 1960, quan la casa Seiko va popularitzar el Quartz-Astron
35SQ, que era capaç de donar un error de 4 segons al mes. Ja ens trobàvem, però, dins l’era espacial, que accelerà el control de la posició amb la utilització
per part dels militars de sistemes de satèl·lits controlats per rellotges
atòmics (inventats uns anys abans). Aquí, la precisió ja arriba a un segon per
cada 30.000 anys... Aquesta fou l’entrada definitiva dels moderns GPS que
dominen la nostra vida quotidiana i que utilitzen els rellotges atòmics de
terra per agafar la mitjana horària de referència i que també apunten als
estels per estabilitzar la seva posició.
Per tant, quan posem en
marxa el GPS i llegim directament la nostra posició, rumb, velocitat, etc.....
penseu quant els hi devem al astrònoms i creadors de taules de posicions i
sobretot quin deute tan gran tenim amb el nostre amic Harrison.
Albert Pla
Director
Immersive Adventure
