La invenció del sextant
fou una aportació fantàstica al problema de la longitud, ja que si el
cronòmetre de Harrison afinava en el temps, els instruments per calcular angles
fins llavors no tenien la precisió adequada. De què servia anar al segon,
cronometrant el temps, si llavors es feia un error d’un grau en el càlcul d’una
alçada?
 |
| La precissió és important! |
I llavors és quan les
exigències del sextant impliquen mesures d’alta precisió. Penseu que si mesurem
l’alçada del sol, agafat directament o per l’ombra, no podem tenir en compte el
seu propi diàmetre. I no el podem menystenir, ja que el nostre astre mesura
vora mig grau. Llavors les mesures del sol, com la seva posició al cel
-declinació i ascensió recta-, s’havien de referir a una part del mateix i el
més lògic era al seu centre. A més, és evident que el Sol no està a la mateixa
distància de la terra al gener, quan és més a prop, que al Juliol, que el tenim
més lluny. Sí, sí, ho diem bé. Res (o molt poc) té a veure això amb les
estacions. Per això el disc solar és uns segons més petit a l’estiu que a
l’hivern. Això ja era conegut, segurament des que Galileu enfocà el Sol i
comprovà les seves variacions anuals. Però és clar, ningú necessitava afinar
tant. En aquest context és quan s’obren al segles XVII i XVIII diferents
observatoris que tenien per missió calibrar diàmetres solars i lunars,
distàncies i observacions atmosfèriques.
Per tot això el navegant,
quan agafa l’alçada del Sol, ha d’afegir el seu semidiàmetre i uns segons de
correcció addicional segons dia de l’any. Se l’anomena correcció per
semidiàmetre.
Abans hem fet referència
de les observacions meteorològiques; això es important ja que l’atmosfera és un
fluid que pot pertorbar les nostres mesures. La més important és la refracció
dels rajos del sol quan aquest es troba just sobre l’horitzó o molt a prop del
mateix, sigui a la sortida o a la posta. Sabíeu que quan acaba de sortir, en
realitat no es troba allà sinó que encara no ha sortit? Doncs hi pot
haver més d’un grau d’error. En pujar més tard, el sol va reflectint cada
vegada una alçada més “real”, però mai exactament on és. Per tant, apart de l’inconvenient
del disc solar, els navegants han de tenir en compte la refracció, que en
latituds molt elevades presenta un problema important si no es corregeix.
Finalment cal introduir
dues correccions més, una referida a l’alçada de l’observador, ja que no és el
mateix a ran de terra (la mesura ideal) que quan ens trobem al pont d’un
vaixell a 10 metres .
Sí, aquesta mesura es nota i fins i tot es notaria si l’alçada del mesurador és
la d’un servidor o la d’en Pau Gasol! Coses de la precisió. D’aquesta correcció
se’n diu depressió de l’horitzó. L’altra correcció també fa referència al
sistema de mesurar i de fer càlculs, ja que tot es fa en referència al centre
de la Terra. La
mesura matemàtica de l’alçada del sol s’agafa del centre del planeta (horitzó
astronòmic) i no des de la seva superfície. Però com més val no anar a fer
aventures com Juli Verne, seguim mesurant des de dalt i corregim tranquil·lament.
I em direu.... només és el radi de la
Terra- 6370 Km- contra la distància al sol de 150.000.000 de
Km. Doncs es nota. I si les sumem tots podem fer fàcilment un grau o més
d’error, vaja com si utilitzéssim una ballesteta o un quadrant.
Per acabar també
us diré que el vostre instrument no és immune al Sol, l’humitat, la corrosió,
etc. i per tant es desafina. Això és el seu propi error, l’anomena’t error
d’índex. I que cal també tenir en compte!
Per tot això les mesures
i la precisió foren tant importants en el segle XVIII. Harrison, Hadley, Hook i
d’altres que segur ens deixem, van obrir les portes a l’ajust, al sincronisme i
a la precisió. Els fabricants mesuraren el temps i les distàncies d’una nova
manera i la fiabilitat dels mecanismes es multiplicà ostensiblement. S’obrien
les portes a la revolució industrial anglesa que caracteritzà la segona meitat
del segle XVII.
Albert Pla
Director
Immersive Adventure
