RESUM DE LES XVII
JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ
Cap a una museologia
comunicativa, interactiva i participativa:
el paper dels tècnics d’educció
en la concepció d’exposicions
Els dies 27 i 28 de febrer 2014
s’han celebrat les XVII Jornades de Museus i Educació, que portaven per títol Cap
a una museologia comunicativa, interactiva i participativa:
el paper dels tècnics d’educció
en la concepció d’exposicions.
L’objectiu
era debatre sobre el paper que han de jugar els tècnics de programes públics
que formen part d’un equip que dissenya
una exposició.
A l’hora de plantejar
l’estructura de les jornades es va pensar en dues línies de treball:
-
Sovint la nostra funció és buscar maneres
d’explicar conceptes difícilment explicables a partir de textos, que està
demostrat que la gent llegeix poc. En aquest sentit ens semblava interessant
abordar el tema dels interactius. I quan ens referim a interactius no pensem
exclusivament en noves tecnologies, sinó en elements o ginys que permetin fer
entendre un concepte complex per comunicar-lo d’una manera senzilla.
-
L’altre tema que varem considerar interessant
d’abordar és com incorporar la veu de la societat en els discursos expositius.
Fer les exposicions més participatives, buscant, fins i tot, la cooperació de
determinades persones o grups d’usuaris. Ja fa temps que es parla d’exposicions
didàctiques, interactives, participatives... i les jornades volien debatre
entorn aquests conceptes.
Els ponents, doncs, varen ser buscats en base a
aquestes dues línies de treball, a excepció de Petra Rotthoff, directora de l’Àrea d’Exposicions de Museumsparter, una empresa
asustríaca dedicada a la gestió de grans exposicions, que
obria les jornades, i que va ser convidada com a representant d’allò que es fa
als països del nord d’Europa, sabent d’entrada que pel tipus d’exposicions que
organitzen des de la seva empresa, l’experiència que aportaria té poc a veure
amb el que els museòlegs solem fer.
Varen aportar exemples de
projectes expositius des del treball col·laboratiu Gemma Carbó, professora de la UdG i membre de l’equip de la Càtedra
Unesco de Polítiques de Cooperació, que va explicar l’experiència de
l’exposició “Las Américas”, realitzada per commemorar el bicentenari de la
independència en tres països llatinoamericans: Mèxic, Colombia i Uruguai, a
partir d’imatges aportades tant per l’Agència Efe com per la població. També Lucía Calvo, responsable de xarxes
socials i periodista de l’equip web del CCCB,
va donar a conèixer el procés de creació del projecte expositiu Brangulí va ser aquí. I tu?, realitzat
en col·laboració amb el col·lectiu Barcelona Photogloggers, a partir de la
participació de fotògrafs a través d’internet.
.JPG) |
| Ponència de Gemma Carbó |
La darrera intervenció del dia
27 la va realitzar Federica Mancini,
investigadora en el sector de les TIC aplicades al patrimoni cultural que l’any
passat va llegir la tesis doctoral centrada en aquest tema i va parlar del
paper que pot tenir la societat com a productora de valor cultural, tant per
generar contingut com per difondre’l.
El
segon dia es va dedicar a parlar dels interactius. Va començar Núria Serrat,
docent en temes de gestió del patrimoni cultural de la UB, de la Universitat
Internacional de Catalunya i de la Universitat Pompeu Fabra, que
va fer una reflexió sobre perquè els museus busquen la interactivitat, des de
quan i com l’incorporen i les estratègies que es poden utilitzar per fer-la
possible. Marc Boada, director de
l’empresa Pèndulum, dedicada a la fabricació de ginys de ciència, i
col·laborador del programa de TV3 Quèquicom,
va fer una crítica sobre l’abús que especialment en museus de ciència s’ha fet
d’aquets elements i va defensar el retorn a la museologia bàsica on la
interacció és portada a terme per persones.
.JPG) |
| Ponència d'en Marc Boada |
La següent intervenció tenia com
a objectiu donar a conèixer el projecte museogràfic Avui investigues tu! de l’Institut Català de Paleontologia, que articula bona part del seu discurs en l’experimentació com a via més
directa per arribar al coneixement. Els ponents varen ser Marta Arnal i Carles
Soro, que formaven part de l’equip que va concebre, dissenyar i implementar
una exposició concebuda com un espai d’interacció on l’usuari participa
activament, intel·lectual, física i emocional.
La darrera intervenció volia
abordar el tema de l’avaluació. Javier Brun, Vicepresident d’Interarts
i Cap de Cultura de l'Ajuntament d'Osca i expert en temes d’indicadors
culturals per a l’avaluació, va donar un seguit de recomanacions, de sentit comú,
per determinar els objectius i en conseqüència els indicadors avaluables d’una
exposició.
El nombre d’inscrits a les
jornades va ser de 89 participants més 9 ponents, la majoria procedents
d’institucions museístiques catalanes, tant de grans museus com el MNAC, el
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Fundació Miró, el Museu d’Història
de Catalunya, el Museu d’Història de la Ciutat, el CCCB, el Museu del
Disseny... com de petits museus locals. L’altre gran grup de participants
procedia d’empreses culturals, tant públiques com privades, i de departaments
de cultura d’ajuntaments. Varem tenir, també, presència del Museo del Prado de
Madrid, del Museo Pablo Serrano de Saragossa o del Museu Valencià d’Etnologia.
Podeu trobar els resums de les
diferents ponències en el grup de Jornades de Museus i Educació que trobareu al
Línkedin.
