Viatjar, explorar, observar....
són algunes de les claus del coneixement; sense desplaçar-nos hauria estat
impossible ampliar i traspassar les fronteres del saber ja que la descoberta és
bàsica per a l’avenç de la ciència. I si hom podria arribar a creure que totes
les grans expedicions científiques són pròpies d’un passat tan idealitzat com
remot –des dels viatges del capità Cook, passant per la missió
franco-espanyola-equatoriana a la meitat del Món, fins arribar al periple d’en
Charles R. Darwin a bord del HMS Beagle–, hem de dir que anem molt errats. Avui
dia, el viatge científic, les expedicions de recerca, continuen tenint la
mateixa vigència.
És per tot això que, immersos en
el si d’una crisi econòmica a nivell europeu, i en un clima de retallades socials
que ara ja fa molts anys afecten a la ciència; en un moment on podríem pensar
que finançar treballs de camp a selves, sabanes, mars i oceans és quelcom de
romàntic, noucentista i desfasat, hem de dir que amb les noves tècniques i els
nous avenços en el camp de la investigació, aquests viatges són molt més
importants per entendre el passat, present i futur no només de la Humanitat
sinó també de la Vida en general. Sense anar més lluny, la comprensió de
l’estat actual del Planeta (canvi climàtic, evolució demogràfica, conservació i
extinció de les espècies, reserves energètiques, recursos alimentaris, etc.),
més enllà d’un despatx o gabinet, depèn de la capacitat que tinguem de viatjar
per seguir coneixent i estudiant la nostra llar: la Terra.
L’exposició “L’Antàrtida, la vida al límit. Els viatges científics avui”
organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, juntament amb l’Institut de
Ciències del Mar i la Unidad de Tecnología Marina amb la col·laboració del
Consejo Superior de Investigaciones Científicas, precisament ens mostra com un
conjunt d’expedicions, a bord dels vaixells Hespérides i Polarstern, han permés
a grup d’investigadors de casa nostra aprofundir en la Història Natural d’un
continent que fascinà a llegendaris personatges com Ernest Shackleton, però
també a científiques il·lustres actuals com la Dra. Josefina Castellví. Un
continent que, com la resta del planeta blau, no deixa mai de sorprendre’ns amb
nous tresors i meravelles.
En definitiva, recomano vivament,
a petits i a grans, visitar una exposició que ens convida a seguir viatjant de
la mà de la ciència. I si després volem protagonitzar la nostra pròpia aventura
científica, embarqueu a bord del pailebot Santa Eulàlia... la històrica goleta
del Museu Marítim de Barcelona. Navegant pel litoral barceloní us mostrarem com
preparar i desenvolupar una expedició científica en el segle XXI.
Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista i explorador
Col·laborador del Museu Marítim
de Barcelona
Assessor del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona
