31 de març 2014

EL PROBLEMA DE LA LONGITUD: TERCERA PART

Resoldre el problema de la longitud passava doncs pel control del temps amb precisió, fet que com hem comentat, només fou possible a través de la invenció del cronòmetre marí. Fou la gran aportació de Harrison.

Però, i agafar alçades dels astres? De què serviria la precisió del cronòmetre si no s'afinava en la capacitat dels instruments de mesura angular?

Ballesteta
En la història de la navegació, s'havien utilitzat diferents instruments per observar els astres, al principi millorant els que ja s'utilitzaven a la terra, com el kamal, el quadrant o l'astrolabi. Més endavant es va avançar cap a instruments específics pensats per a la navegació astronòmica, com la Ballesteta o el quadrant de Davis, que per lectura directa o d'esquenes, ja milloraven la comoditat i la precisió. Però fets de fusta, aquests instruments tenien encara uns cossos massa fràgils per a romandre ajustats o calibrats després d'uns quants dies seguits navegant. Un bon observador podia fer amb aquests instruments un error d'un grau.

Quadrant de Davis


A més no disposaven d'òptiques, característica que aportaren els instruments de tercera generació ja dotats de lents i filtres. Apareix una millora del quadrant de Davis que aportà Flamsted i que va permetre per primera vegada projectar la imatge del sol en un instrument de mesura marí.



Octant
La revolució arriba amb l'octant, inventat per Jhon Hadley (Anglaterra) i Thomas Godfrey (Amèrica) pràcticament al mateix temps. Aquest instrument de doble reflexió i dotat d'ullera, ja creava un fals sol que baixava fins l'horitzó. La necessitat de guanyar encara més precisió va fer avançar l'octant cap a un instrument que tenia una lupa amb un nònius per a les mesures fraccionals: era el naixement, el 1757, del sextant, construït per un artesà mecànic i calibrador, també anglès, anomenat Jhon Bird. S'aconseguia amb aquest instrument arribar al minut de precisió, seixanta vegades més que la ballesteta!



Nevil Maskeline, competidor de Harrison en la cursa de la longitud (en parlarem d'ell més endavant), va demanar que el nou instrument arribés a ser capaç de mesurar arcs de fins a 120 graus, necessaris per als càlculs derivats de les distàncies lunars, sistema que ell mateix havia publicat. El sextant adoptava la seva forma definitiva de sisena part de cercle.

Sextant

I ara fa la seva aparició un matemàtic anomenat Jesse Ramsden (anglès, com no!) que dissenya una màquina divisòria per a fer línies d'alta precisió i millorar per tant la lectura al limbe dels sextants. Aquest és un punt molt important: les mesures depenien en darrera instància de la capacitat de segmentar de manera uniforme i equidistant qualsevol arc o superfície de lectura. Ramsden, no només va fer això, sinó que aportà el cargol micromètric i fabricà els primers cercles verticals que substituiren els antics quadrants dels observatoris. Aquests cercles verticals evolucionarien cap als cercles meridians que mesurarien les posicions dels astres del cel i aportarien noves dades per a efemèrides i taules, (angle sideri i declinació dels estels i planetes) que a la seva vegada serien utilitzades de nou en navegació.

Arribar a aquesta precisió amb el sextant exigiria però tenir en compte els errors geomètrics deguts al diàmetre solar, al paral·laxis o a l'alçada de l'observador i sobretot errors físics deguts a la refracció atmosfèrica. Això, si us sembla, ho deixem per a la propera entrega, cap a finals d'abril.

Albert Pla

25 de març 2014

VIATGES, CIÈNCIA I AVENTURA EN EL SEGLE XXI

Viatjar, explorar, observar.... són algunes de les claus del coneixement; sense desplaçar-nos hauria estat impossible ampliar i traspassar les fronteres del saber ja que la descoberta és bàsica per a l’avenç de la ciència. I si hom podria arribar a creure que totes les grans expedicions científiques són pròpies d’un passat tan idealitzat com remot –des dels viatges del capità Cook, passant per la missió franco-espanyola-equatoriana a la meitat del Món, fins arribar al periple d’en Charles R. Darwin a bord del HMS Beagle–, hem de dir que anem molt errats. Avui dia, el viatge científic, les expedicions de recerca, continuen tenint la mateixa vigència.



És per tot això que, immersos en el si d’una crisi econòmica a nivell europeu, i en un clima de retallades socials que ara ja fa molts anys afecten a la ciència; en un moment on podríem pensar que finançar treballs de camp a selves, sabanes, mars i oceans és quelcom de romàntic, noucentista i desfasat, hem de dir que amb les noves tècniques i els nous avenços en el camp de la investigació, aquests viatges són molt més importants per entendre el passat, present i futur no només de la Humanitat sinó també de la Vida en general. Sense anar més lluny, la comprensió de l’estat actual del Planeta (canvi climàtic, evolució demogràfica, conservació i extinció de les espècies, reserves energètiques, recursos alimentaris, etc.), més enllà d’un despatx o gabinet, depèn de la capacitat que tinguem de viatjar per seguir coneixent i estudiant la nostra llar: la Terra.

L’exposició “L’Antàrtida, la vida al límit. Els viatges científics avui” organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, juntament amb l’Institut de Ciències del Mar i la Unidad de Tecnología Marina amb la col·laboració del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, precisament ens mostra com un conjunt d’expedicions, a bord dels vaixells Hespérides i Polarstern, han permés a grup d’investigadors de casa nostra aprofundir en la Història Natural d’un continent que fascinà a llegendaris personatges com Ernest Shackleton, però també a científiques il·lustres actuals com la Dra. Josefina Castellví. Un continent que, com la resta del planeta blau, no deixa mai de sorprendre’ns amb nous tresors i meravelles.

En definitiva, recomano vivament, a petits i a grans, visitar una exposició que ens convida a seguir viatjant de la mà de la ciència. I si després volem protagonitzar la nostra pròpia aventura científica, embarqueu a bord del pailebot Santa Eulàlia... la històrica goleta del Museu Marítim de Barcelona. Navegant pel litoral barceloní us mostrarem com preparar i desenvolupar una expedició científica en el segle XXI.

Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista i explorador
Col·laborador del Museu Marítim de Barcelona
Assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

17 de març 2014

II EDICIÓ CONCURS MICRORELATS MARÍTIMS: ELS VÍKINGS I EL MAR

Ja tenim en marxa la II Edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítima que organitza el Museu Marítim de Barcelona amb el patrocini de Casa del Llibre i Ediciones Destino i la col·laboració de Seix Barral, la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Servei de Biblioteques de Barcelona, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana.

Aquest any, coincidint amb la exposició Víkings. Més enllà de la llegenda que es podrà visitar al Museu Marítim de Barcelona del 8 d’abril al 28 de setembre, el tema proposat és ELS VÍKINGS I EL MAR



En aquesta edició hi pot participar qualsevol persona major de 10 anys dintre de les tres categories que s’han establert: de 10 a 12 anys, de 13 a 15 anys i majors de 16 anys.

Els microrelats no poden excedir les 150 paraules, i s’han d’enviar des del formulari de participació que trobareu a http://microrelatsmmb.blogspot.com.es/, el blog que vertebra tot el concurs.

Donat l’èxit que va tenir la primera edició d’aquest concurs, amb més de 300 microrelats presentats, des de l’àrea d’educació i activitats de l’MMB hem decidit continuar endavant amb aquesta proposta, amb la idea de consolidar-la com un projecte de futur.


És per això que aquest any comptem amb la força que ens dóna el patrocini de Casa del Llibre, Ediciones Destino i Seix Barral, no només en quant a la difusió, sinó també pel salt qualitatiu que, gràcies a la seva col·laboració, gaudirem en el apartat dels premis.

El microrelat guanyador de cada categoria, apart d’una sortida de navegació amb el pailebot Santa Eulàlia, s’endurà una fantàstica tablet de 7” de la marca Tagus, cortesia de Casa del Libro.


Així doncs, us animem a endinsar-vos en la llegendària cultura víking i a participar en el concurs amb els vostres microrelats i/o els vostres comentaris!

11 de març 2014

RESUM DE LES XVII JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ

RESUM DE LES XVII JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ
Cap a una museologia comunicativa, interactiva i participativa:
el paper dels tècnics d’educció en la concepció d’exposicions


Els dies 27 i 28 de febrer 2014 s’han celebrat les XVII Jornades de Museus i Educació, que portaven per títol Cap a una museologia comunicativa, interactiva i participativa:
el paper dels tècnics d’educció en la concepció d’exposicions.



L’objectiu era debatre sobre el paper que han de jugar els tècnics de programes públics que formen part d’un equip  que dissenya una exposició.

A l’hora de plantejar l’estructura de les jornades es va pensar en dues línies de treball:
-          Sovint la nostra funció és buscar maneres d’explicar conceptes difícilment explicables a partir de textos, que està demostrat que la gent llegeix poc. En aquest sentit ens semblava interessant abordar el tema dels interactius. I quan ens referim a interactius no pensem exclusivament en noves tecnologies, sinó en elements o ginys que permetin fer entendre un concepte complex per comunicar-lo d’una manera senzilla.
-          L’altre tema que varem considerar interessant d’abordar és com incorporar la veu de la societat en els discursos expositius. Fer les exposicions més participatives, buscant, fins i tot, la cooperació de determinades persones o grups d’usuaris. Ja fa temps que es parla d’exposicions didàctiques, interactives, participatives... i les jornades volien debatre entorn aquests conceptes.

Els ponents, doncs, varen ser buscats en base a aquestes dues línies de treball, a excepció de Petra Rotthoff, directora de l’Àrea d’Exposicions de Museumsparter, una empresa asustríaca dedicada a la gestió de grans exposicions, que obria les jornades, i que va ser convidada com a representant d’allò que es fa als països del nord d’Europa, sabent d’entrada que pel tipus d’exposicions que organitzen des de la seva empresa, l’experiència que aportaria té poc a veure amb el que els museòlegs solem fer.

Varen aportar exemples de projectes expositius des del treball col·laboratiu Gemma Carbó, professora de la UdG i membre de l’equip de la Càtedra Unesco de Polítiques de Cooperació, que va explicar l’experiència de l’exposició “Las Américas”, realitzada per commemorar el bicentenari de la independència en tres països llatinoamericans: Mèxic, Colombia i Uruguai, a partir d’imatges aportades tant per l’Agència Efe com per la població. També Lucía Calvo, responsable de xarxes socials i periodista de l’equip web del CCCB,  va donar a conèixer el procés de creació del projecte expositiu Brangulí va ser aquí. I tu?, realitzat en col·laboració amb el col·lectiu Barcelona Photogloggers, a partir de la participació de fotògrafs a través d’internet.

Ponència de Gemma Carbó


La darrera intervenció del dia 27 la va realitzar Federica Mancini, investigadora en el sector de les TIC aplicades al patrimoni cultural que l’any passat va llegir la tesis doctoral centrada en aquest tema i va parlar del paper que pot tenir la societat com a productora de valor cultural, tant per generar contingut com per difondre’l.  

El segon dia es va dedicar a parlar dels interactius. Va començar Núria Serrat, docent en temes de gestió del patrimoni cultural de la UB, de la Universitat Internacional de Catalunya i de la Universitat Pompeu Fabra, que va fer una reflexió sobre perquè els museus busquen la interactivitat, des de quan i com l’incorporen i les estratègies que es poden utilitzar per fer-la possible. Marc Boada, director de l’empresa Pèndulum, dedicada a la fabricació de ginys de ciència, i col·laborador del programa de TV3 Quèquicom, va fer una crítica sobre l’abús que especialment en museus de ciència s’ha fet d’aquets elements i va defensar el retorn a la museologia bàsica on la interacció és portada a terme per persones.

Ponència d'en Marc Boada


La següent intervenció tenia com a objectiu donar a conèixer el projecte museogràfic Avui investigues tu! de l’Institut Català de Paleontologia, que articula bona part del seu discurs en l’experimentació com a via més directa per arribar al coneixement. Els ponents varen ser Marta Arnal i Carles Soro, que formaven part de l’equip que va concebre, dissenyar i implementar una exposició concebuda com un espai d’interacció on l’usuari participa activament, intel·lectual, física i emocional. 

La darrera intervenció volia abordar el tema de l’avaluació. Javier Brun, Vicepresident d’Interarts  i Cap de Cultura de l'Ajuntament d'Osca i expert en temes d’indicadors culturals per a l’avaluació, va donar un seguit de recomanacions, de sentit comú, per determinar els objectius i en conseqüència els indicadors avaluables d’una exposició.

El nombre d’inscrits a les jornades va ser de 89 participants més 9 ponents, la majoria procedents d’institucions museístiques catalanes, tant de grans museus com el MNAC, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Fundació Miró, el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Història de la Ciutat, el CCCB, el Museu del Disseny... com de petits museus locals. L’altre gran grup de participants procedia d’empreses culturals, tant públiques com privades, i de departaments de cultura d’ajuntaments. Varem tenir, també, presència del Museo del Prado de Madrid, del Museo Pablo Serrano de Saragossa o del Museu Valencià d’Etnologia.


Podeu trobar els resums de les diferents ponències en el grup de Jornades de Museus i Educació que trobareu al Línkedin. 

3 de març 2014

Apadrina un equipament. Un projecte educatiu per al barri del Raval.

El MMB participa del projecte “Apadrina un equipament”, una proposta educativa liderada per la Fundació Tot Raval, en la que els principals equipaments culturals del barri (MACBA, CCCB, Liceu, Filmoteca, Palau Güell i el mateix Museu Marítim de Barcelona), organitzen una sèrie de propostes per als centres educatius del Raval. Aquests projectes educatius han de ser de llarga durada, i tenen la pretensió de convertir-se en projectes que formin part del currículum del centre.

 El Museu Marítim està treballant amb alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Vedruna-Àngels. La seva tutora, Rosa Blanco, és també professora de llengua anglesa i en la formació dels alumnes inclou aspectes de la cultura britànica que es poden lligar amb les col•leccions i exposicions del museu, com l’exposició “Víkings, més enllà de la llegenda”, que s’inaugurarà el proper mes d’abril, o en l’aplicació dels avenços tecnològics de la Revolució Industrial als vaixells.



 La implementació d’aquest projecte contempla tant el treball al centre educatiu com les visites guiades al museu, així com una sortida a navegar a bord del pailebot Santa Eulàlia, on es posen en pràctica els coneixements teòrics apresos prèviament.

Les Drassanes Reials, seu del Museu Marítim de Barcelona


 La combinació del treball a la classe, les visites guiades al museu i la navegació al Santa Eulàlia tenen com a resultat un producte que es presentarà amb la resta de projectes treballats pels altres centres educatius que treballen amb els altres equipaments, en una jornada festiva que s’escaurà al propi Museu Marítim al mes de maig.